Josep Bartolí: els carrers seran sempre nostres

Josep Bartolí, com Josep Renau, Carles Fontserè, Antoni Clavé, Miquel Paredes, Josep de Creeft… és de la generació d’artistes catalans que es va haver d’exiliar per haver combatut a favor de la república durant la guerra civil espanyola del 1936-1939. Aquest exili forçat va provocar en l’artigrafia catalana un buit ens els anys posteriors i que el franquisme va procurar silenciar. A l’inici del segle XXI ens trobem en un moment de recuperació de la memòria d’aquesta generació. Exposicions com les que exhibim serveixen d’acte de memòria i, alhora, posen de manifest la donació d’una vintena d’obres que la Fundació Antiga Caixa Terrassa va rebre per part de la vídua de Bartolí, Bernice, i gràcies a la intermediació de la família Canyameres. Cal recordar que el promotor cultural i economista terrassenc Jaume Canyameres fou un dels grans amics i col·laboradors de Bartolí i, prova d’aquest fet, les diferents exposicions que li organitzà en vida, així com el llibre que va publicar amb una extensa entrevista a l’autor; un volum on es plasma perfectament l’imaginari del pensament hiperactiu de l’artista català.
L’exposició en el Centre Cultural Terrassa no és la primera de Josep Bartolí, la primera fou el 1984 i en aquell moment la va inaugurar el president Josep Tarradellas. Un fet que no va generar una excessiva simpatia per part de Bartolí, un home sempre crític amb la transició, revolucionari de mena i que va tenir en el pensament anarquista el seu leitmotive. Vitalista de pro primer es va exiliar a França, on va conèixer l’horror dels camps de refugiats, fins al posterior trasllat a Mèxic, on va connectar amb tot el cercle de muralistes mexicans compromesos i revolucionaris i, arrel d’aquest lligam, va tenir una sonada relació sentimental amb l’artista Frida Kahlo, un dels referents de l’art del segle XX. El seu exili va continuar fins al Estats Units, país on acabaria casant-se i residint-hi fins a la seva mort a Nova York, el desembre del 1995. A Nova York va estar en relació permanent amb Carles Fontserè i Josep de Creeft. Nascut a Barcelona el 1910, la seva vida fou un exili constant i portar al límits la rauxa i seny a favor de les lluites i transformacions socials.

Així mateix, l’obra de Josep Bartolí es particularitza per un expressionisme, d’herència centreeuropea, desbordant, potència cromàtica esclatant, textures i collages juganers a les pintures. L’obra sobre dibuix, també sota aquests paràmetres, tendeix a despullar-se de tot el que no sigui la simplicitat del traç negre sobre paper blanc. Arribar al fons de les tenebres amb acidesa, que és l’objectiu de l’artista, mentre radiografia amb un bisturí-ploma l’essència de la condició humana. Llibres com Calibán, publicats per Ruedo Ibérico, així ho posen de relleu. Dibuixos corprenedors que van il·lustrar una portada de la revista bonart, coincidint amb la magnífica exposició que Jaume Canyemeres va dedicar-li el 2004 a la Pia Almoina de Barcelona. Una mostra que va coincidir amb la publicació d’un complet i exhaustiu llibre titulat Josep Bartolí: un creador a l’exili, i que va coordinar la crítica d’art Pilar Parcerisas, una de les grans especialistes de l’autor.

L’exposició està concebuda en diferents blocs temàtics i pren el concepte de píxel i de collage com a eix visual integrador. S’exhibiran tres pintures de gran format, propietat de la Generalitat de Catalunya, que són un quadre de micro quadre i, paral·lelament es durà a terme un muntatge on s’exposaran tot de quadres i dibuixos  concentrats com si representessin un quadre de quadres, en format de gran mural urbà. Per complementar l’exposició hi haurà documentació i llibres il·lustrats de l’autor, així com un documental inèdit on es dóna la visió artística de l’artista.

En resum, un muntatge que busca l’estètica dels píxels, tot apel·lant al carrer i les parets murals com a símbols, com els grans espais aparadors de difusió de les idees polítiques de tots els temps. “Els carrers sempre seran nostres” era un lema que durant la guerra civil espanyola els republicans van entonar amb força i que els temps moderns ens empenyen a tornar a emprar amb vehemència, pacifisme i intel·ligència. Un home lliure, que va cercar i reivindicar tothora la llibertat.

Ricard Planas Camps
crític d’art, editor de bonart i curador de l’exposició

Més informació:
Centre Cultural Terrassa
Exposició del novembre al desembre 2017

Més informació www.bonart.cat